EL VOL DE L'HOME OCELL
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava, nena
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.
El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols, les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.
Aquesta és la historia
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
els núvols, les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.
SANGTRAÏT-EL VOL DE L'HOME OCELL
Una agradable sorpresa el descobrir aquest espai teu delicat i intimista ... t'ho tenies molt callat. Una abraçada
ResponEliminaJejeje, doncs tot ha començat com una prova i la veritat és que encara no estic massa convençuda, així que de moment no ho donaré a conèixer massa i si algú hi entra doncs encantada. Així que gràcies i benvingut aquesta petita bogeria.
ResponEliminaHola Encarna ,me he quedado sorprendido de tu nuevo blog.De él me gusta todo desde la presentación,ya que es muy original la plantilla y que decir tiene el contenido con esas magníficas fotos y esas poesias tan bonitas.Te animo a seguir ya que le veo un gran futuro. Un abrazo Encarna
ResponEliminaGrácias Fernando, te agradezco tus palabras.
ResponEliminaRecibe un fuerte abrazo.